Amb aquest nova entrada al nostre blog volem respondre algunes preguntes habituals que tot ens hem fet sobre l’estil de cervesa Porter:
Què és una Porter? Quina diferència hi haentre una Stout i una Porter? Esperem poder posar-hi una mica de llum ara que hem presentat la nostra pròpia Espiga Porter.
Una Porter és una cervesa fosca, cremosa i que en aroma i sabor destaca per les notes de xocolata, caramel i galeta.
Una Porter és un dels estils de cervesa que molts dels amants de la cervesa coneixem per la seva història i per les llegendes que giren al voltant de l’origen d’aquest estil. Una Porter és una cervesa d’alta fermentació que va néixer amb l’objectiu que els treballadors portuaris de Londres poguessin aguantar les dures i llargues jornades laborals. Són cerveses fosques, que s’expandeixen per les diverses tonalitats del marró fosc com el caoba, amb una escuma moderada, densa i tenyida del marró característic d’aquest estil. Una Porter és una cervesa fosca, cremosa i que en aroma i sabor destaca per les notes de xocolata, caramel i galeta.
L’Espiga Porter es tracta d’una cervesa de 5º d’alcohol i amb una amargor que es situa als 57 IBU. A més a més, és una cervesa elaborat a base de maltes Pale Ale, Carafa, Chocolate, Crystal Light, Pilsner, Barley, Oat i Wheat i amb llúpol Culumbus, Cascade i Willamette.
Una de les llegendes més important sobre el seu origen explica que un cerveser anglès del segle XVIII va elaborar una cervesa que aconseguia unificar els sabors de les cerveses Three Threads, una cervesa blended habitua que era la barreja de tres cerveses diferents.
Tot i la llegenda, els historiadors creuen que l’origen més provable de la cervesa Porter sigui una evolució de les cerveses que ja es feien a Anglaterra des de feia segles i que són les avantpassades directes de les Pale Ale. Aquesta evolució hauria consistit en que les cerveseries de Londres van deixar de vendre les cerveses quan encara eren verdes o joves, allargant-ne el temps d’envelliment i les subministraven als consumidors quan ja estaven al seu punt òptim. De fet durant el segle XVIII a Londres les cerveses Porter podien estar entre 6 i 18 mesos envellint en dipòsits gegantescs abans de ser “embarrilades” en botes més petites per enviar-les caps als pubs. Durant aquest segle, la demanda ben aviat va superar l’oferta, i alguns brewers van descobrir que podien barrejar les cerveses envellides amb la que encara estava “verda” i aconseguir una cervesa de sabor similar a la cervesa envellida.
Amb el pas dels anys el terme Porter es va anar deixant de banda fins que va començar a deixar d’utilitzar-se i aquestes cerveses van passar a anomenar-se Stouts.
A partir del segle XIX els gustos van anar canviant i les cerveseries van començar a fer les seves pròpies receptes i a elaborar cerveses Porter diferents per diferenciar-se i satisfer tota la varietat de gustos. Es en aquest moment que les cerveses Porter més fortes comencen a anomenar-se Stout Porter, que en anglès significava Porter “molt forta”.
Amb el pas dels anys el terme Porter es va anar deixant de banda fins que va començar a deixar d’utilitzar-se i aquestes cerveses van passar a anomenar-se Stouts. Tot i així alguns cervesers britànics van mantenir-se fidels al nom original i van seguir denominant Porter les seves cerveses.
Així doncs, les cerveses Stout i les Porter estan separades per una estreta línia. De fet, podríem resumir-ho en que les Porter són més suaus que les Stouts, que són més fortes. Més suaus en cos i en graduació alcohòlica. A més a més les cerveses Porter destaquen per les notes de caramel, fet que les diferencia de les notes de cafè que caracteritzen les Stout. Les Imperial Stout de la nostra sèrie Black Cel Ona són un bon exemple d’aquest estil.
Finalment, arran de les restriccions imposades a Anglaterra durant la I Guerra Mundial aquest estil de cervesa va anar perdent importància davant les cerveses d’estil Pale Ale i Lager que des de feia anys anaven guanyant-se el seu lloc. Poc a poc les cerveses Porter van anar quedant relegades a un segon terme, excepte comptades i molt conegudes excepcions i no va ser fins a finals del segle XX que van tornar a agafar importància, amb el desenvolupament del moviment de cervesa artesana, els homebrewers i les petites cerveseries que van recuperar-ne l’estil.